Wednesday, February 08, 2006

Concert d'Editors

Primer de tot, hola a tothom (ja em van ensenyar a casa que s'havia de ser educat)! Deixeu que em presenti: sóc The Wolf, un noi de comarques que està vivint un munt de canvis, i tots alhora. M'he traslladat a viure a Barcelona, estic acabant la carrera i estic buscant feina! Quin estrés tu!

En fi, espero deixar algunes de les impressions que m'estan provocant aquests canvis escrites en aquest bloc, per tal que tots ho llegiu i, si ho desitgeu, opineu.

Per començar, ahir vam anar a un concert. El grup que tocava era Editors, un conjunt de Birmingham que, amb només un disc, ja han sigut comparats amb Echo & The Bunnymen o Joy Division. La veritat és que el concert va estar molt bé. Només van tocar una horeta, però realment ja n'hi va haver prou perquè van empalmar un hit amb un altre i no hi va haver cap cançó que fallés.

Cançons com Fall, Blood, Munich, Camera... tenen un bon grapat de cançons excel·lents per ser tocades en concert, i ho van fer amb precisió i amb moltes ganes, i el públic va acompanyar corejant la majoria de les tornades. Resumint: un concert excel·lent. Us deixo un vídeo que vam fer de la cançó Camera.



La sala (Razzmatazz nº 3) era realment petita i això va suposar que les entrades estiguessin esgotades des de fa dies, i que des del cotxe fins l'entrada no paressin de demanar-nos entrades extra. Llàstima que no en tinguéssim... encara hauríem fet calés!

Finalment, volia fer una reflexió sobre com Internet està afectant el negoci de la música i si, realment, la cosa pinta molt malament. Per començar, si no fos per Internet jo aquest grup no l'hagués conegut mai, ja que és un d'aquells grups que et baixes perquè n'has sentit a parlar positivament, però que probablement mai et gastaries 15-20 euros per tenir el cd. I com jo moltíssima gent, o algú creu que el concert d'ahir hagués esgotat les entrades si la seva música no s'hagués pogut descarregar d'Internet?

D'altra banda, però, ahir jo em vaig gastar 30 euros (15 de l'entrada + 15 d'una samarreta que em vaig comprar) en els Editors, 30 euros que pràcticament van anar íntegrament cap al grup, ja que la discogràfica poca cosa en pot treure.

Per tant, els Editors s'ho van haver de currar (venir fins a Barcelona i tocar) però a canvi van treure més calés d'un fan com jo que els que haguessin tret si m'hagués comprat el cd.

En fi, només una petita reflexió per veure com les coses canvien i t'hi has d'adaptar. Vendre cds a 20 euros cada un és realment abusiu i si segueixen així la gent deixarà de comprar-ne. Han de trobar noves maneres de fidelitzar els fans i de treure'ls-hi els calés sense que se sentin estafats! Mira'm a mi, ara sóc 30 euros més pobre que ahir però estic la mar de content!

Apa, espero que us hagi agradat el meu primer post, fins aviat!

2 comments:

Virginia said...

Un concert genial...

El cantant té una veu molt especial, en directe posava la pell de gallina. Sóc fatal per definir música però seria algo com "com sonaria Joy Division si comencessin ara"

Ah, i m'encanta que totes les cançons del disc són boníssimes, cosa que últimament és difícil de trobar, Editors no són un grup de singles, però són boníssims!

Virginia.

flop! said...

Totalment d'acord en l'analisi de la nova situacio en la que es troba el negoci associat a la musica.

Salut!

http://socflop.blogspot.com