Sunday, May 21, 2006

Treballem que la civada guanyarem

Aquest és un bloc compartit, però una mica desequilibrat, ja que només un dels 2 té la paciència necessària per posar-se a escriure un post.

El meu problema és que vam començar a fer el bloc aproximadament en el moment que vaig començar a treballar, i la veritat és que no és fàcil, a l'arribar a casa, posar-se a escriure un post sobre qualsevol tema. De l'única cosa que tinc ganes és d'obrir la nevera, agafar una Voll-Damm i estirar-me al sofà a mirar la tele o a jugar a la PSP. Cal dir que no només el bloc s'està ressentint d'aquesta desídia meva, sinó també altres temes més importants com el meu Projecte Final de Carrera.

I és que treballar és molt dur collons. Pensar que fa 3 mesos em podia estar tota el dia a casa, passant d'anar a classe, anant al bar a fer un cafè i a llegir el diari, escoltant la ràdio, jugant a l'ordinador... i ara què? Doncs m'aixeco a les 8 (bé, alguns dies he hagut de començar a les 6 del matí i aixecar-me a les 5), em dutxo ràpid, agafo un Actimel de la nevera, em compro un entrepà a la fleca (que a les 5:30 del matí no està oberta, per cert), agafo el cotxe cap a la feina i a treballar 5 hores. A les 2 surto, vaig a buscar la Virginia que surt de la seva classe de francès i anem a dinar. Després a quarts de 4 torno a la feina fins a les 7.

Resumint, que després d'11 hores i mitja d'haver-me despertat l'únic que he fet ha sigut treballar. No és que estigui especialment cansat, però sincerament trobo a faltar temps per mi. Encara que no tingui res a fer, m'agrada estar una estoneta sol en un bar fent un cafè i llegint el diari, però ara ja no tinc temps de fer-ho.

Suposo que ja m'hi acostumaré, que la primera feina sempre és la més dura, que passar de no fotre res a treballar és un pas que tothom ha de fer... però ja he decidit que això de treballar és un conyàs, i que a la primera que pugui (quan em toqui la loteria) em jubilaré, encara que no hagi arribat ni als 30 anys! Perquè tot plegat no sembli tan negatiu, he de dir que malgrat tot la feina m'agrada i que tothom que he trobat em tracta molt bé!

En fi, només vull dir-vos que si encara esteu estudiant ho disfruteu a tope, i que si ja heu començat a treballar us busqueu els vostres moments de desconnexió! Els meus moments preferits són quan arribo 10 minutets abans d'hora a l'empresa i em puc prendre el cafè mentre miro un petit turonet amb xiprers (que em recorda la Toscana) a través de la vidriera del meu despatx. En aquells moments és quan penso que la vida, malgrat tot, m'està tractant molt i molt bé.

1 comment:

vullunfestuc said...

jo em passo el dia a la feina mirant blocs. Realment no crec q sigui el q passa a la majoria de feines però aquí és bastant normal. Llàstima q no n'hi hagi més com aquesta!!!!

Per cert... no m'ho crec q no tinguis temps ni per un cafè de 10' al bar!!!!

VAGO!