Som una nació...

..i tenim el dret de decidir!

Pels que no hi vàreu poder anar, pels que no hi volíeu anar i pels que són lluny, us deixo un post/crònica de la manifestació del dissabte 18:

Va ser realment espectacular...quanta gent! Vam afegir-nos-hi a mitja Gran Via i quan erem a Plaça Catlunya ja no hi cabíem! No sé si és veritat que hi haguessin 700.000 persones, però 125.000 em sembla poc. A mig camí, uns nois es van enfilar a les bastides d'un edifici en obres i van despenjar una pancarta enorme. Abans que es llegís tothom es va quedar parat. aguantant la respiració, esperant a veure què hi diria. Al final hi deia: "Cap Estatut no ens farà lliures". La gent va cridar: "Molt bé nois!"

En resum, m'alegro de veure que el poble català té una veu que va més enllà dels partits polítics i que per damunt de tot som catalans, i som una nació independentment del que digui o deixi de dir un estatut (o el seu preàmbul).

Aquí veieu algunes fotos (meves) i alguns videos que he trobat.

Al principi de tot la senyera:


Al capdavant de la mani: Joel Joan, Carles Canut, Isabel Clara-Simó, Joan Reig, Lluís Gavaldà...:


Hi havia gent de totes les edats, avis amb cadires de rodes i nadons de mesos...:


Per cert, dir que els mitjans de comunicació no li van donar suport. TV3 al telenoticies migdia només la va mencionar de passada, ni tan sols era noticia de portada. El CAC va prohibir l'emissió d'aquest anunci per televisió i ràdio (no entenc perquè...):



Aquí teniu imatges de les imatges de les notícies de TV3...realment va superar totes les expectatives!


...i per acabar un link a un video de Vilaweb, una mica més llarg i amb part de les declaracions d'en Joel Joan, els de Teatre de Guerrilla i en Titot cantant:

Video de la mani 18F

PLACEBO: disc nou, video nou

El 13 de març surt el 5è album de Placebo! Es diu Meds, com la primera cançó, que canta amb la VV dels The Kills.

El dia 6 de març sortirà el primer single que (no entenc perquè...) serà "Because I want you" a Gran Bretanya i en canvi "Song to say Goodbye" a la resta del món.

M'encanta Placebo, tot i que ara fa un temps que la cosa estava calmada, va arribar a veritables nivells obsessius... vaig anar a 2 concerts de la mateixa gira i tot, el de Barcelona i el del FIB fa dos anys. Aquest any han anunciat dates per Gran Bretanya a l'abril i alguns festivals pel juny/juliol... de moment no pinta molt bé pel FIB... de totes maneres m'estimaria més que vinguessin a Razzmatazz perquè prefereixo veure'ls de més a prop i m'agraden més els concerts petits.

He de dir que encara que no ha sortit, el disc ja s'ha filtrat a Internet. Puc dir que realment està molt bé, que és veritat que sona més com el Placebo del principi, es veu que el productor els va dir que havien de tornar a fer un "primer disc". Més "Without you I'm nothing" i menys "English Summer Rain". Jo el descriuria com "intens". I no entenc perquè Meds no és el primer single...

Aquí us deixo la track list:

1. Meds
2. Infra-red
3. Drag
4. Space Monkey
5. Follow The Cops Back Home
6. Post Blue
7. Because I Want You
8. Blind
9. Pierrot The Clown
10. Broken Promise
11. One Of A Kind
12. In The Cold Light Of Morning
13. Song To Say Goodbye

I aquí teniu el nou vídeo per "Because I want you" que ja ha sortit:



En quant al tema de les descàrregues per Internet. Estic d'acord que és una putada que el disc estigui a Internet quan han preparat un llençament a bombo i platillo. Però es el que deia The Wolf, jo potser pagaré més per una entrada de concert encara que no em compri el disc. A mi m'agrada tenir els cd's, així en plan fetitxista, amb la caixa i tot el rotllo, encara que sigui una tonteria així que me'l compraré. El que és injust és que primer sortirà el disc normal i al cap d'uns dies (quan la gent a que els agrada molt ja el tinguin) sortirà una altra versió amb un dvd de regal... així que esperaré, que ja m'ha passat altres cops i crec que és una estratègia de distribució estúpida que castiga als pocs fans que queden que encara es compren els cds.

Virginia.

Una breu explicació (que no és que calgui)

Després d'un temps corrent per aquests móns del blog, llegint-ne i escrivint-hi, ens hem decidit a crear un blog propi a quatre mans. Aquest serà un blog íntimament públic. Públic perquè la nostra intenció és que el llegeixi qui sigui, qui el trobi per casualitat, qui s'hi entrebanqui seguint links... i íntim perquè pretenem des de l'anonimat parlar del que ens passi pel cap, del que ens preocupi, de les nostres obsessions momentànies o de... qui sap.

No és que siguem ningú ni que tinguem res especial a dir, simplement ganes de comunicar-nos, de compartir el que estem vivint en aquest moment... Sincerament, la resposta més simple a perquè fem aquest blog és: perquè ens dona la gana...

Espero que si algú s'hi topa i el llegeix (i el troba interessant...) s'animi a deixar-nos un missatge, encara que sigui per dir-nos que no tenim raó. Perquè no pretenim tenir-la, simplement crear converses i intercanvis. No volem un gran tràfic ni ingressos per publicitat, només posar el nostre granet de sorra, i si ens quedem sols rai, que ens tenim l'un a l'altre.

Si has llegit fins aquí, estigues atent a la teva pantalla!

Virginia.