Virginia and The Wolf

KNiiTTiNG!!: Fer mitja "virtual"?

2009-01-10T07:43:00.000-08:00

Uns desenvolupadors han estat experimentant amb els comandaments de la Wii per fer-la servir com a eina d'aprenentatge per fer mitja, amb una idea similar al Guitar Hero o el Dance Dance Revolution però per a bellugar les agulles.

De moment està en beta, però podeu llegir-ne la informació a la seva web: KniiTTiiNG!!

La veritat, per experiència, aprendre a fer mitja és bastant fàcil (fins i tot més fàcil que aprendre com utilitzar els comandaments de la Wii per a algun joc, com ara el de Bola de Dr ac, que complicat!), i aquesta em sembla una idea bastant enrevessada... A banda d'això , un cop has après a fer els dos punts que hi ha (del dret i del revés), quina gràcia té moure les agulles virtuals si al final no tens cap bufanda per ensenyar!

Si voleu aprendre a fer mitja, parleu amb l'àvia, i si no us en pot ensenyar (la meva en sap molt, però com a professora...) us recomano aquest llibre: Stitch & Bitch

Això si, crec que la tecnologia és fantàstica per ajudar a fer mitja (mitja 2.0 que en dic jo), no hi ha res com veure un vídeo curt per entendre una tècnica, i Internet està PLE de patrons gratuïts. Us recomano Knitting Help (vídeos de tot el que cal saber) i Ravelry (una xarxa social al voltant de la mitja i el ganxet, que, per cert, està molt ben dissenyada). Si us en feu busqueu-m'hi, el meu usuari és "ultrasonica".

via Crafty Crafty

5 consells per sortir a El món a Rac1

2008-12-17T00:52:00.000-08:00

Ahir al matí ens vam llevar amb la sorpesa inesperada que a la secció Bloggies d'El Món a Rac1 van recomanar un altre bloc nostre (literalment "ens vam llevar" amb això perquè vaig saltar del llit d'un bot quan ho vaig sentir)

Bé, doncs, per si algú s'ho pregunta, què cal fer per aconseguir aquest gloriós "minut de fama"?

1. Escriu un blog en català: semba evident, però confesso que m'he sentit temptada sovint a escriure en anglès, ampliar el meu mercat potencial... però NO, error! El català a Internet precisament té molt potencial, entre d'altres motius, menys competència ;-) )

2. Escriu i segueix encara que et sembli que parlis sol: això dels blogs de vegades és bastant solitari, però s'hi ha de posar paciència i anar escrivint... trobo que com més escrits hi ha, més m'obligo a seguir escrivint... més contingut hi ha...i millor és el blog!

3. Estigues "al loro": segueix l'actualitat i estigues al dia dels temes claus dels que parlen, no cal ser un butlletí de notícies, però sempre pots dir-hi la teva i afegir a la "conversa global" (nota: escoltar El Món a Rac1 pot ser una bona manera de seguir aquest punt)

4. Escolta el que diu en Basté: si, ja sé que de vegades s'enrotlla molt, que costa seguir el fil amb la pregunta del dia, el davantal, les píndoles, les seccions..., però estigues atent a la programació del dia, i més important encara, a la programació dels dies següents (això és bàsic per al punt que ve ara)

5. Envia'ls un mail en el moment adeqüat: quan sentis que un dels temes de la setmana és el nucli central del teu bloc, o que has dedicat un post llarguíssim al personatge del dia, és el teu moment! Posa't en contacte amb ells i...

Molta sort! Aviseu-me si algú aplica el meu mètode i li funciona...

(nota: aquest blog ja hi sortirà algun dia, quan tingui més contingut i no sigui tan calaix "desastre"...)

Com fer servir els torrents: clar i català!

2008-10-27T09:19:00.000-07:00

Pas 1: Instal·lar-se el programa que cal per utilitzar els archius .torrent

N'hem provat varis però últimament el que fem servir més és el Transmission (per mac, no n'hi per Windows). Crec que va molt bé i us el recomano. El trobareu aquí. Si en voleu provar d'altres (o no teniu un mac) us proposo el clàssic BitTorrent Un cop instal·lat passem al pas següent per començar a utilitzar-lo

Pas 2: Trobar el que volem baixar

M'estalviaré qualsevol tipus de comentari moral/ètic sobre el fet de baixar-se contigut amb drets d'autor i em limitaré a explicar com funciona tot això. Bé, de fet només faré un comentari: en el cas de la música, penseu en els artistes petits (no petits de mida, vull dir petits en reconeixement). Jo mai em baixo res de cap artista català. Clar que tampoc hi ha torrents (hehe). En fi, és broma, però molt en sèrio.

Ara, pel que fa a la tele... no em poden demanar que esperi als DVDs ni que hagi d'aguantar com les cadenes espanyoles les destrossen (doblant-les i posant-les a horaris ridículs). Si pogués pagar per veure-les (per iTunes com a USA) potser ho faria. Però mentrestant... ara us explico com segueixo jo les sèries.

Aneu a una web de torrents. Aquí us en llisto tres. Suposo que cadascuna tindrà les seves avantatges. Al Pirate Bay hi ha moltíssims torrents i Mininova va molt bé per les sèries. Tema porno, no el toco, sorry.

The Pirate Bay
Mininova
Isohunt

Triem per exemple Mininova. Un cop allà faig un search per, per exemple “Desperate Housewives”. De seguida em surt una llista llarga de tots els torrents que hi ha, amb el títol, el número d'episodi, etc.. Si busqueu bé de vegades hi ha versions subtitulades, en francès (VOSFR), en espanyol (VOSE), etc.

Clico a la paraula “seeds” (el títol de la penúltima columna) i se m'ordena començant per el que en té més. Per explicar-ho de manera fàcil: un “seed” és un usuari que està compartint el document i un “leecher” un que l'està baixant. Amb els torrents (com amb tantes altres coses) com més millor. També val que hi hagi molts “leechers” perquè si algú se l'està baixant també comparteix la part que ja s'ha baixat.

Clico sobre el títol del torrent que m'interessa i em surt una pàgina on diu “Download this torrent”. Clico i ja tinc al meu ordinador un archiu que acaba en .torrent.

Pas 3: La descàrrega

Un cop baixat el torrent a mi em surt una finestra que em pregunta si el vull obrir amb el Transmission. Li dic que si. (Si no us surt obriu-lo i trieu el programa manualment)

Abans d'afegir-se surt una finestra amb el detall dels archius. Aquí podeu seleccionar quins archius us baixeu. Si només és un episodi no té sentit, pero si et baixes una temporada sencera (que n'hi ha) potser t'interessa baixar només uns episodis. En aquest cas selecciona o des-selecciona a gust.

Llavors veuràs com l'archiu es va descarregant mica a mica amb una barra de progrés al Transmission. També et diu el temps estimat que queda. Ara paciència i en una estona... tot vostre!

Pas 4: Veure l'archiu

En el cas de les sèries el format més popular és .avi. Per veure aquests archius des d'un mac us recomano que us baixeu VLC. Un gran programa! Poseu-lo en “modo pantalla completa”, seieu enrera i... a disfrutar!

Si teniu comentaris o recomanacions deixeu un comment!

Virginia

I Met The Walrus

2008-10-02T04:59:00.000-07:00

Fa un temps vaig estar curiosejant per la nova plataforma que han creat els de You Tube, la You Tube Screening Room, amb el (modest) slogan "Connecting films and audiences in the world's largest theatre"

Trobo que és una bona iniciativa per a distribuïr continguts de qualitat apalancant-se en l'audiència de la seva web, però sense deixar que es barregi amb la infinitat de vídeos que hi ha penjats (no ens enganyem, de vegades costa trobar les coses bones enmig de tanta "palla"). La idea és que You Tube seleccioni continguts (principalment curtmetratges) i els publiqui amb acords amb els seus creadors. Si en voleu més detall, m'agrada l'anàlisi que en fa la Chica de la Tele.

El que en realitat volia compartir és el primer vídeo que hi vaig veure i que em va impactar moltíssim: un curtmetratge d'animació boníssim, basat en una entrevista en àudio que un noi de 14 va aconseguir fer-li a John Lennon el 1969 (la època en que no el volien deixar entrar a Amèrica, del "Give Peace a Chance..., etc.)

Està molt ben fet, va estar nominat als Oscars del 2008 al millor curt d'animació, i entre les imatges i la veu de Lennon és bastant hipnòtic. Cliqueu a la imatge per veure'l a l'Screening Room

Si us interessa aquest tema us recomano que veieu el documental The US vs John Lennon

Virginia

Ara entenc perquè eren només els set nans els que treballaven fora de casa...

2007-06-30T00:26:00.000-07:00

Una troballa curiosa: la carta que Disney va enviar a una noia el 1938 que els havia escrit demanant feina com a dibuixant/animadora

Per veure-la en gran clica aquí

El que em fa més gràcia és que utilitzin la imatge de la blancaneus i els set nans a la carta, com per recordar que rera els "young men" hi ha una bonica i delicada princeseta fent la feina bruta...

Els temps han canviat (a la política de recursos humans de Disney espero que també), però les protagonistes de les pelis de Disney no tant...

via Feministing

Bicing amunt, bicing avall

2007-06-08T07:10:00.000-07:00

Ahir vaig provar per primer cop el Bicing. Ja feia uns dies que en tenia ganes i la veritat és que em va agradar l’experiència. Em va agradar tant que avui al matí hi he tornat. La ruta que he provat és del Poblenou a Provença-Roger de Llúria i de Còrsega-Rambla Catalunya. Tota l’estona he pogut anar pel carril bici i no he tingut cap mena de sensació de perill excepte potser en alguna de les travesseres del carrer Nàpols, on tenia els cotxes més a prop.

Trobo que el servei és una gran idea i em sembla molt innovador el concepte de “complement” del transport públic. Tot i així trobo que de la manera que s’ha plantejat, li caldria una mica de visió d’usuari. M’explico:

Trobar les estacions Bicing no és fàcil: Per fer aquests viatges m’he hagut de planificar utilitzant la web de bicing, el mapa de paper que em van enviar i la web del TMB. Aquest matí he tardat una estona a trobar la parada de Córsega tot i que hi havia passat a escassos metres. Solució: I si hi haguessin cartells als carrils bicis senyalant de tant en tant la proximitat d’una parada Bicing? Una mica com les rutes a peu que hi ha senyalitzades a la muntanya, on et diu el temps, la distància, les fonts d’aigua…

Orientar-se no és fàcil: Tinc més o menys el mapa de Barcelona al cap però no sóc un GPS. Tampoc em sé de memòria on hi ha carril bici ni, un cop dalt de la bici, puc mirar el mapa per saber on són les parades ni la resta de transports públics. Solució: La xarxa Bicing s’hauria de poder consultar dins de la web de bcn.es a l’apartat “Vull anar” (al qual per cert sempre he pensat que li falta un pronom: vull anar-hi! O una preposició: vull anar a…) a més dels cartellets que ja he mencionat abans

Les parades estan molt concentrades: entenc que en calguin 4 a plaça catalunya però potser diagonal amunt n’hi podrien haver més. Sé que n’hi ha de projectades, però ara per ara em semblen insuficients. Solució: Procurar que totes les zones de Barcelona tinguin almenys una via d’accés a la xarxa de carrils bici i parades Bicing. No caldria fer molts carrils per Sarrià per exemple, però almenys un que et portés fins la Diagonal des d’allà (per Via Augusta??).

REALMENT és un complement del transport públic?: No trobo que estiguin molt coordinades les parades. Solució: Fer-lo coherent de veritat amb la xarxa actual de transports. I no només amb les parades amb més trànsit (com Provença), podrien equilibrar-ho més amb parades que ara queden més despenjades. I les parades podrien tenir el nom de la parada de Metro o Bus més pròxima!

Estic intrigada en veure com evoluciona el tema, sobretot ara que els lloguers de bicicleta els han denunciat (no trobo la notícia online però ho he sentit a Catalunya Ràdio avui) per donar "lleure subvencionat" (quin escàndol!)

I vosaltres? Ho heu provat? Què en penseu?

(aprofito per recordar que els comentaris són benvinguts!)

Michel Gondry utilitza HP?

2007-05-24T04:26:00.000-07:00

M'han enviat un link a aquest anunci protagonitzat (i dirigit?) per Michel Gondry per HP, com a part d'una campanya que diu que "l'ordinador torna a ser personal" (ho ha deixat de ser??)

A part de que si coneixeu i us agrada l'estil del director francès, l'anunci té molta gràcia, el que m'ha semblat curiós és el fet que un personatge tan "alternatiu" jugui el paper de "celebrity prescriptor". El que està clar és que és un gran exemple de les virgueries que pots fer amb un ordinador (i una imaginació il·limitada)

Per cert, serà boníssim dirigint vídeos musicals i pel·lícules (amb alguna excepció) però el que és parlant anglès...

El joc de les cadires

2007-05-22T01:02:00.000-07:00

Aquest anunci m'ha fet gràcia perquè quan vas amb cotxe buscant aparcament i veus que no ets l'únic sempre tinc la sensació d'estar jugant a alguna cosa semblant a això:

Via Adfreak

Nacho Vegas a Barcelona

2007-01-27T01:33:00.000-08:00

Ahir divendres vam tenir la sort de poder veure en Nacho Vegas en directe per segon cop. La primera vegada va ser al Primavera Sound fa uns anys i va estar bé, però com sempre en els festivals, no va tocar gairebé ni una hora, i això per en Nacho són unes 4 cançons. Ahir tocava ell sol, acompanyat només d'un altre músic, i no li feia falta més, la veritat. En Nacho és d'aquells artistes que els veus o sents i penses que això si que és talent i el demés són tonteries. Les seves cançons són totes molt bones, però el que a mi més m'agrada són les seves lletres. Penso que si escrivís un llibre de contes o una novel·la encara guanyaria un premi literari (dels bons).

El concert no va arribar a les 2h però va ser rodó i no li va faltar res. Va tocar cançons clássiques (Miss Carroussel, Noches Árticas, El Jardín de la Duermevela), més noves (El hombre que conoció a Michi Panero, Ocho y medio, Cerca del Cielo, Nuevos Planes Idénticas Estratégias...), joies poc conegudes (Canción de Palacio #7), entre d'altres... També va tocar un parell de cançons noves, d'estil NV i fins i tot una cançó de bressol en asturià, que venia a dir alguna cosa aixó com "duermete niñu". No vaig trobar a faltar gaires cançons (ja sé que no es pot tenir tot), potser alguna més dels primers àlbums hagués estat bé. En aquests moments la meva cançó preferida seva és El Ángel Simón, pero tenia clar que no la tocaria (perquè probablement és la cançó més trista que he sentit mai).

(Tinc un video que estic intentant penjar al YouTube, quan el tingui el linkaré)

En resum, que va ser genial, però només tincs un parell de comentaris negatius a fer (res sobre en Nacho eh!):

Sobre la Sala Bikini: per sort no hi fan massa concerts perquè per mi no és un lloc adequat. L'escenari queda en un racó, la sala és petita i hi ha una barra al mig que no podria fer més nosa. Entenc que és una discoteca però quan hi ha concert podrien no obrir la barra aquesta i si l'obren procurar que QUAN EN NACHO VEGAS TOCA I CANTA NO ES SENTI MÉS A LA CAMBRERA POSANT CUBITOS ALS GIN TONICS QUE A L'ARTISTA!!! (m'havia de desfogar). És que "ets colmo"!
Sobre el públic: Espero que nosaltres estéssim a la zona de les toies perquè em sabria greu que en Nacho tingui aquest públic. Estic d'acord que les cançons són llargues i les lletres difícils, però és que donava la sensació que la majoria les sentia per primer cop o que els havien tocat les entrades per comprar a l'Illa en rebaixes. I ja per acabar-ho d'arrodonir, un missatge especial amb carinyo pels dos assistents que a l'última cançó (una molt ben triada "El Jardín de la Duermevela") es van posar a parlar com si estessin a casa seva. Potser es pensaven que allò ja era la Bikini i en Nacho era una de les gogos. Estic una mica farta d'haver d'aguantar tants maleducats cada dia (això dóna per un altre post) però és que la gent ja no respecta res.

Perdoneu pel rotllo, m'he desfogat de gust! Algú va estar al concert? Què us va semblar?

iPhone

2007-01-23T04:50:00.000-08:00

Vaig una mica tard per parlar molt de l'iPhone però ara arriben reaccions diverses. A mi personalment em sembla genial, molt maco, molt apple i... desperta els meus instints més consumistes (vuuuuuull!!!). Aquest any em portaré molt bé, per si el Nadal que ve els reis s'ho volen currar...

Ahir vaig llegir un article de La Vanguardia que llistava tres raons contra l'iPhone. Personalment crec que s'equivoca en un punt:poder mirar el correu i navegar ja no són funcions que necessiten en tot moment només els professionals, és a dir, això no el converteix en una eina de treball, jo més aviat el compararia a la funció web de la PSP o de la Nintendo DS. Vull dir que a mi m'encantaria poder anar pel metro llegint blogs o el correu o el que sigui, i no em compro una blackberry pq és una eina "de feina" i sento que no em cal, ara, un iPhone...

I després avui, he trobat aquest video i m'ha fet riure... i pensar que sempre m'ha agradat tenir un aparell per a cada cosa i que la faci ben feta. Ho aconseguirà l'iPhone?

Què en penseu?

Erm a la Sala Castelló

2007-01-23T01:28:00.000-08:00

(Després d'una breu pausa, ja he acabat el que havia d'acabar i torno al blog. Ja explicaré un altre dia perquè. He de dir que no m'havia adonat que tenia els comments moderats... haha... Jo em pensava que no havia respost mai ningú!!! En fi, sense comentaris (mai més ben dit), ja els he publicat... Hola a tothom! Ara respondré!)

La setmana passada The Wolf i jo vam anar a la Sala Castelló (al costat del mercat de Sta. Caterina) a veure Erm en concert. Erm és un músic de Barcelona que vam descobrir gràcies al fantàstic recopilatori de nova música catalana que és el disc de Porca Misèria (porca misèeeeeeeeriaaa que la viiiii.... gràcies Joel!). The Wolf es va comprar el disc d'Erm i ens hi vam enganxar. La setmana passada el vam googlejar i vam saber que tocava dos dies després: perfecte!

La sala era molt (molt!) petita i l'ambient molt familiar. Jo crec que eren tots amics seus perquè el saludaven quan entraven, i la del meu costat estic convençuda que era la tieta. Es devien està preguntant qui erem nosaltres hehe... El concert ens va agradar MOLT la veritat. Erm cantava i tocava i anava acompanyat d'un altre guitarrista i un Mac (evidentment, això és un tema per un altre post). Darrera, en una televisió s'hi projectaven videos que, la veritat, acompanyaven molt (algunes de les idees eren molt bones!).

La seva veu en directe fins i tot em va agradar més que al cd, sonava menys electrònica, pq a la gravació està força retocada. En concert em va recordar molt a Mishima que em semblen genials). Va tocar gairebé totes les cançons del primer àlbum (excepte Naufragi, i no ho entenc perquè és boníssssima!!!) i unes quantes del nou que estan gravant. En resum puc dir que el nou disc promet ser tan bo com el primer i un pèl més escatològic pel que fa a les lletres. Estarem atents quan surti!

Us recomano que passeu per la seva web perquè hi podeu sentir el primer àlbum sencer en streaming: Espai Erm. Les millors són: Naufrgai, Herois, Pedres, Jardins i Isolat (vale, ja sé que he posat aquí mig disc, però és que és curtet i totes són molt bones!).

Fins (ara sí eh?) ben aviat!

(i salutacions a tots els que vau comentar, m'estic donant cops de cap amb el teclat per no haver vist que tenia els comentaris moderats...)

Antònia Font a l'Auditori

2006-06-09T08:13:00.000-07:00

Ahir vam anar al concert d’Antònia Font a l’Auditori. Feia setmanes que estava contant els dies per que arribés, fins i tot sense saber que seria probablement el millor concert que he viscut mai.

Quan seiem al nostre lloc (fantàsticament situats!) vaig veure com un noi cec s’acomodava al seu seient amb l’ajut d’un amic. Amb tot el respecte he d’admetre que em va fer pensar mentre durava el concert en lo superfluus que esdevenen els altres sentits quan els Antònia Font són capaços d’omplir-nos la oïda d’aquesta manera.

Van començar repassant quasi totes les cançons del nou “Batiscafo Katiuscas”, fantàstiques totes. Una menció especial a la cançó que dona nom al disc, que m’agrada moltíssim i va ser molt emocionant. Després van començar a repassar el que podríem anomenar “Clàssics d’Antònia”, però es que totes i cadascuna de les seves cançons són boníssimes. La interpretació de s’Astronauta Rimador va ser apocalíptica, impressionant! Cap al final amb Tots es Motors (la meva preferida!) la gent estava animadíssima, cantant i aplaudint. I llavors, ens demanen que fem tots un Wa Yeah, i tots de peu! El final fantàstic, amb un parell de bisos i donant la mà al públic al final. Va durar gairebé dues hores però jo crec que tots n’haguessim volgut dues més.

Els Antònia Font són per mi de llarg el millor grup català, i els únics capaços de fer poesia amb paraules com grapadora, dàtils o capses de retoladors i de dibuixar amb la seva música imatges insòlites i úniques com alpinistes-samurais i robots que no ho saben tot. Ahir em feien mal les mans de tant aplaudir i des d’aquí els dedico un aplaudiment virtual!! Gràcies per un concert tan fantàstic!

Aquí teniu un video del concert d’ahir, és Armando Rampas, una de les meves cançons preferides (i una de les més curtes!)

(aprofito per dir que els comentaris són benvinguts!)

Telenostalgia

2006-05-31T23:56:00.000-07:00

Avui he topat amb una entrada en un blog que m'ha estat entretenint una bona estona. Es tracta d'una recopilació de links del YouTube amb les sintonies d'unes 150 series de TV dels anys 80 i 90, és a dir, la meva infancia.

Entre ells hi he trobat la meva serie preferida. M'agradava moltíssim, la meva mare me la gravava per tenir-me quieta (i callada, que de petita xerrava més que ara). No he trobat gaire gent que la recordi, però aquí poso el video. Es tracta dels "Pequeñecos". El més original era que barrejava imatges animades amb escenes de pel·lícules reals. El que més recordo era la granota Gustavo en el paper d'Indy"rana" Jones...surt a la sintonia!!

Altres series que hi he trobat que m'encantaven son:

Fraggel Rock (El centro del universo es sin duda un lugar excavado en la roca llamado...)

La primera versió de Dartacán y los tres Mosqueperros. D'aquesta fins i tot en tenia videos!! (Assabentar-me de que a la novela de Dumas "el amor de Dartacan" no "es para Julieta" va ser un cop molt dur...)

Y aquesta, que gairebé la tenia oblidada...els Snorkels!! La cançó es el millor...

Per acabar aquest post que no aporta res, no em podia deixar una serie que a mi i a la meva germana ens va marcar i molt. No hi era a la llista però també corre pel YouTube. Quin gran personatge! Punky Brewster!

Us recomano que feu una ullada a la llista, hi ha series molt més mítiques com l'equipo A, Ranma, els barrufets, Heidi (aquesta tb m'agradava molt!) i coses com els Osos Amorosos y Rainbow Brite que ja ni recordava...

Sintonies musicals de la nostra infancia

Vía Microsiervos

Treballem que la civada guanyarem

2006-05-21T02:31:00.000-07:00

Aquest és un bloc compartit, però una mica desequilibrat, ja que només un dels 2 té la paciència necessària per posar-se a escriure un post.

El meu problema és que vam començar a fer el bloc aproximadament en el moment que vaig començar a treballar, i la veritat és que no és fàcil, a l'arribar a casa, posar-se a escriure un post sobre qualsevol tema. De l'única cosa que tinc ganes és d'obrir la nevera, agafar una Voll-Damm i estirar-me al sofà a mirar la tele o a jugar a la PSP. Cal dir que no només el bloc s'està ressentint d'aquesta desídia meva, sinó també altres temes més importants com el meu Projecte Final de Carrera.

I és que treballar és molt dur collons. Pensar que fa 3 mesos em podia estar tota el dia a casa, passant d'anar a classe, anant al bar a fer un cafè i a llegir el diari, escoltant la ràdio, jugant a l'ordinador... i ara què? Doncs m'aixeco a les 8 (bé, alguns dies he hagut de començar a les 6 del matí i aixecar-me a les 5), em dutxo ràpid, agafo un Actimel de la nevera, em compro un entrepà a la fleca (que a les 5:30 del matí no està oberta, per cert), agafo el cotxe cap a la feina i a treballar 5 hores. A les 2 surto, vaig a buscar la Virginia que surt de la seva classe de francès i anem a dinar. Després a quarts de 4 torno a la feina fins a les 7.

Resumint, que després d'11 hores i mitja d'haver-me despertat l'únic que he fet ha sigut treballar. No és que estigui especialment cansat, però sincerament trobo a faltar temps per mi. Encara que no tingui res a fer, m'agrada estar una estoneta sol en un bar fent un cafè i llegint el diari, però ara ja no tinc temps de fer-ho.

Suposo que ja m'hi acostumaré, que la primera feina sempre és la més dura, que passar de no fotre res a treballar és un pas que tothom ha de fer... però ja he decidit que això de treballar és un conyàs, i que a la primera que pugui (quan em toqui la loteria) em jubilaré, encara que no hagi arribat ni als 30 anys! Perquè tot plegat no sembli tan negatiu, he de dir que malgrat tot la feina m'agrada i que tothom que he trobat em tracta molt bé!

En fi, només vull dir-vos que si encara esteu estudiant ho disfruteu a tope, i que si ja heu començat a treballar us busqueu els vostres moments de desconnexió! Els meus moments preferits són quan arribo 10 minutets abans d'hora a l'empresa i em puc prendre el cafè mentre miro un petit turonet amb xiprers (que em recorda la Toscana) a través de la vidriera del meu despatx. En aquells moments és quan penso que la vida, malgrat tot, m'està tractant molt i molt bé.

Souvenirs o empremtes?

2006-05-03T08:24:00.000-07:00

Fa cosa d'un mes van estar de visita a Catalunya quatre amics italians (amb qui vaig conviure durant l'intercanvi Erasmus). Els vaig preparar una ruta molt completa per Barcelona, no ens vam deixar res: ciutat vella, cases de gaudí, gràcia, festa, bon menjar, sagrada familia... fins i tot els vaig convèncer de veure Girona abans que agafessin el vol de Ryanair (em va costar, i després van admetre que no es podien imaginar que valgués tant la pena).

Durant aquell viatge, en diversos moments, algun d'ells va voler comprar records o "souvenirs" en les botigues i paradetes que trobàvem. Llavors es quan em vaig adonar de que per molt que els expliqués que el d'aquí no son els toros ni les paelles, que què carai era això de Catalunya, al final amb un iman per la nevera d'un torero i una sevillana se'm quedaven mirant com si els volgués enredar.

Hi ha una clara distorsió entre el que els turistes poden visitar i el que poden endur-se per recordar-ho. Si ja no venem (almenys no venem només) sangria i flamenc, sol, platja i siesta, sembla que els fabricants de souvenirs no es donen per al·ludits: només cal veure els grups de francesos (o alemanys, o checs, polonesos o el que sigui...) amb barrets mexicans (no sé si tenen problemes amb la geografia o es que realment amb crema no en fan prou per no cremar-se...)

En tot això pensava jo fa un mes fins que ahir vaig sentir la següent notícia a la televisió:

El Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, mitjançant Artesania Catalunya, convida als artesans a elaborar peces que transmetin els valors i la identitat de Catalunya mitjançant elements vinculants a la història, la tradició, la cultura, el paisatge i la cultura popular que ens són propis.

Aquesta proposta té com a objectiu crear una marca catalana de productes artesans representatius dels valors i la identitat de Catalunya amb finalitats comercials. Les peces seleccionades passaran a formar part d’un catàleg que s’anomenarà Empremtes de Catalunya i seran comercialitzades en botigues especialitzades, punts d’interés turístic i al punt de venda del web d’Artesania Catalunya.

Els temes d'inspiració proposats són els següents:

El paisatge i la natura de Catalunya
L’arquitectura catalana
Els costums populars catalans
La història i l’art catalans
La gastronomia catalana

Una comissió s'encarregarà d'escollir algunes peces que es comercialitzaran amb la marca "Empremtes de Catalunya"

(més informació en aquest pdf)

la web està en construcció

Així a priori em sembla molt bé. Ara cal veure si els productes escollits són atractius per als clients finals. No és fàcil trobar souvenirs de bon gust, i aquest ja és un altre tema, però almenys que serveixin per recordar el que han visitat i no una realitat que no ens pertany.

Kaboom!!

2006-04-27T09:10:00.000-07:00

Avui no tinc massa ganes d'escriure així que aprofito per fer un post que fa dies que volia fer i ensenyar-vos uns videos FANTÀSTICS amb que vaig topar.

Es tracta d'una web anomenada "HOME OF THE TWISTED FILMS OF PES" on hi ha tot de curts d'animació "stop-motion". En un primer moment vaig pensar...què és això?? però després de veure el curt anomenat KABOOM, m'en vaig enamorar.

I millor encara, hi ha el "making of"...no us ho perdeu!

Tràilers

2006-04-25T23:33:00.000-07:00

Aquest Sant Jordi ha estat un èxit. Potser perquè vaig triar abans de baixar a la rambla (aquest cop de Girona) quins llibres volia (cada cop és més difícil allò de triar i remenar...amb tant de pseudo-bestseller pseudo-històric i pseudo-literari...). Com deia un acudit (d'El Punt em sembla...) "100 grams de mediàtic i mig quilo de premiat".

Vaig comprar-me "La puta feina" d'en Matthew Tree perquè el vaig veure presentant-la al club i perquè em cau tan bé... amb el que m'agrada a mi tot el que és anglès! Em feia gràcia llegir-lo precisament ara que estic anant a entrevistes per feines que no vull (això és un tema per un altre post un dia d'aquests...). És entretingut i passa volant (la lletra és tamany 16!!), abans de dinar diumenge ja me l'havia llegit.

L'altre llibre que em vaig comprar es diu "Tràilers" de Joan Esculies. Mentre esmorzava vaig llegir un fullet d'aquests que llisten "novetats editorials" i vaig veure que havia guanyat el Premi Merçè Rodoreda 2005 de contes i narracions. Em feia gràcia llegir contes en català (els contes o "short stories" és el meu gènere preferit) i així sense saber-ne més res me'l vaig comprar.

El vaig començar ahir en un viatge de bus llarg... pensava tornar amb taxi per fer-ne més a via però em va enganxar tant que vaig tornar a agafar el bus per tornar a casa (que normalment em sembla etern!). Les històries (o tràilers o capítols...) ocupen una pàgina i mitja però és com llegir 30 novel·les d'una tirada de tant que expliquen entre línees. Algun dels contes m'ha emocionat de veritat...

El recomano a tothom, són hitòries d'amor, de desamor, de sentiments avergonyidors, de casualitats i paralel·lismes, d'ara i d'abans... Ara em compraré la seva primera novel·la "L'ocell de la pluja". I després els Premis Merçè Rodoreda dels anys anteriors, a veure si...

I vosaltres, què vau comprar per Sant Jordi?

Dibuixar amb paraules

2006-04-12T02:33:00.001-07:00

He trobat Typedrawing, una pàgina on gràcies a una aplicació molt senzilla pots fer-hi el teu dibuix a partir de paraules, triant entre diferents "tipos" i colors...

Les possibilitats creatives son infinites i les possibilitats de perdre-hi el temps, també...

Aquesta es la meva primera (ahem) "creació". M'he inspirat en la frase "There is no such thing as normal" ("The Youngest was the most Loved" - Morrissey. Ringleader of the Tormentors, 2006)

El meu llop particular està molt enfeinat. Però aquest segueix sent un blog entre dos!

Se que algú ho està llegint...deixeu un comentari! Encara que sigui per dir-me que calli...

La Marianne guia el poble

2006-04-10T10:23:00.000-07:00

Foto d'una manifestant francesa en contra la llei de la primera feina. Això si que és una protesta i el demés son tonteries!

Una imatge val més que...

2006-03-21T07:21:00.000-08:00

Des d'ahir i per casualitat m'he trobat amb tres exemples de publicitat molt originals. Realment els publicistes s'hi han de trencar el cap avui en dia, tinguent en compte que la publicitat al carrer ja es part del decorat urbà i passa desaparcebuda.

Primer aquests cartells que anunciaven la obertura d'uns clubs de striptease a Paris:

(vía: Bajo la Línea)

I encara més rebuscat, una canasta de bàsquet/anunci de botiga de piercing a holanda:

(vía: The Coolhunter)

i per acabar, unes bosses de compra molt originals:

Un conte compartit

2006-03-21T07:16:00.000-08:00

Fa uns dies em van passar un link a una idea genial, es tracta d'un conte escrit per parts entre diferentes persones per l'univers dels blogs. Ha estat genial llegir-lo i participar-hi, i una oportunitat perfecta per descobrir blogs nous que d'altra manera difícilment hauria trobat!

Per si algú s'hi anima i hi vol participar, aquí us deixo el link on hi ha el conte:

Conte Compartit

Els valors s'han invertit

2006-03-16T11:15:00.000-08:00

Llegint la contra de la Vanguardia m’he trobat amb la següent resposta de l’entrevistada que m’ha fet reflexionar, perquè explica d’una manera original la situació en que ens trobem en aquesta crisi de valors de la societat actual:

Los valores se han invertido. Ahora la guerra es la pacificación, la sumisión es la emancipación.

És a dir, com es justifiquen els governants que participen en guerres fora del seu territori, ho fan per “posar pau”, per, segons ells, “democratitzar”. I si m’obeïu, si us sotmeteu al meu poder, sereu lliures.

No sé si m’agraden aquests nous valors. I no sé si son gaire més que una manera de maquillar positivament valors tan vells com l’ambició de poder i el totalitarisme.

L’entrevista és amb Christiane Stallaert, experta flamenca en conflictes ètnics. La resta parla sobre els plans de Hitler i els compara amb la Inquisició espanyola. És força interessant, la podeu llegir aquí.

Els millors Blogs del món

2006-03-15T10:10:00.000-08:00

He estat visitant els blogs que han estat nominats o que finalment han guanyat els Bloggies 2006, que premien els millors weblogs d’aquest ultim any. La veritat és que m’esperava trobar grans blogs d’informació sobre els temes habituals: tecnologies, cinema … reculls de notícies en general. Però al final la gran majoria han resultat ser blogs personals que narren la vida d’homes i dones anònims. Blogs on expliquen des d’una trobada amb amics en un bar fins a les feines i treballs per aconseguir que la seva filla de 3 anys venci un problema de restrenyiment (seriosament).

Una altra cosa que m’ha sorprès és que malgrat que hi ha diverses categories, sobretot una classificació geogràfica (podríem discutir el poc sentit que té això si tenim en compte que precisament un dels encants de la “blogosfera” es que no té fronteres ni nacions…), tots els blogs premiats estan escrits en anglès. Fins i tot el guanyador de sudamèrica és un blog d’una chef panamenya que l’escriu en anglès. També m’ha semblat curiós que tant els millors blogs d’Àsia i d’Europa (sembla ser que Europa no inclou Gran Bretanya ni Irlanda) estan creats per persones d’origen anglosaxó. Com als Oscars, només hi falta la categoria de “Millor blog de Parla No Anglesa”

I a on vull arribar amb tot això? Doncs no ho sé. Però el que em sembla és que en aquesta democratització de la informació potser s’està oblidant que un accés universal significa un accés de totes les cultures i per tant, llengües. Potser la xarxa ha permès que la informació s’escapi del control de les grans corporacions però encara estem molt lluny d’una utopia de diversitat de punts de vista independents.

I per bé que l’anglès t’assegura que et pugui llegir gairebé qualsevol amb accés a internet, no significa que aquest sigui la única sortida. Hi ha molta gent que parla el francès, l’alemany i ja no dic el castellà! I si això no us sembla una font de lectors potencials suficient (la meva sembla ser que és de 10.145.957, el nombre de persones que entenen el català segons wikipedia), sempre es pot fer un blog bilingüe.

Després de visitar els guanyadors, em quedo amb tres reflexions:
1. A vegades no escric perquè em fa por pensar que no tinc res a dir. Sembla ser que qualsevol té molt a dir, i que la cosa més absurda resulta interessant pel sol fet de compartir-la. M’animaré a escriure més sovint.
2. Jo escriuré en català, perquè és un blog personal i hi ha res més personal que la teva llengua? Encara que puc escriure perfectament en anglès, no seria tan autèntic. Això no treu que algun dia surti la versió bilingüe d’aquest blog…
3. Per quan uns Bloggies Catalans?? Si existeixen feu-m’ho saber! (i nomineu-me!)

Vía: microsiervos

Som una nació...

2006-02-20T05:32:00.000-08:00

..i tenim el dret de decidir!

Pels que no hi vàreu poder anar, pels que no hi volíeu anar i pels que són lluny, us deixo un post/crònica de la manifestació del dissabte 18:

Va ser realment espectacular...quanta gent! Vam afegir-nos-hi a mitja Gran Via i quan erem a Plaça Catlunya ja no hi cabíem! No sé si és veritat que hi haguessin 700.000 persones, però 125.000 em sembla poc. A mig camí, uns nois es van enfilar a les bastides d'un edifici en obres i van despenjar una pancarta enorme. Abans que es llegís tothom es va quedar parat. aguantant la respiració, esperant a veure què hi diria. Al final hi deia: "Cap Estatut no ens farà lliures". La gent va cridar: "Molt bé nois!"

En resum, m'alegro de veure que el poble català té una veu que va més enllà dels partits polítics i que per damunt de tot som catalans, i som una nació independentment del que digui o deixi de dir un estatut (o el seu preàmbul).

Aquí veieu algunes fotos (meves) i alguns videos que he trobat.

Al principi de tot la senyera:

Al capdavant de la mani: Joel Joan, Carles Canut, Isabel Clara-Simó, Joan Reig, Lluís Gavaldà...:

Hi havia gent de totes les edats, avis amb cadires de rodes i nadons de mesos...:

Per cert, dir que els mitjans de comunicació no li van donar suport. TV3 al telenoticies migdia només la va mencionar de passada, ni tan sols era noticia de portada. El CAC va prohibir l'emissió d'aquest anunci per televisió i ràdio (no entenc perquè...):

Aquí teniu imatges de les imatges de les notícies de TV3...realment va superar totes les expectatives!

...i per acabar un link a un video de Vilaweb, una mica més llarg i amb part de les declaracions d'en Joel Joan, els de Teatre de Guerrilla i en Titot cantant:

Video de la mani 18F

MORRISSEY!!!!!!!!!!!!!!!!!

2006-02-16T07:30:00.000-08:00

Per fi ha sortit el single nou! Es diu You have killed me i el podeu escoltar a www.myspace.com/morrissey o baixar-vos-el

És bestial, com de fet totes les cançons de la seva magnífica i inigualable trajectòria. El disco nou "Ringleader of the Tormentors" (gran nom) promet moltíssim i segur que estarà al nivell del també magnífic "You are the quarry".

Morrissey (o Moz pels amics) és el rei, és un pecat no conèixer la seva discografia! Un parell de cançonetes perquè flipeu amb ell! La primera és Irish Blood English Heart de l'últim disc:

I us deixo també un parell dels seus clàssics: Suedehead i Everyday is like Sunday:

Apa espero que us agradin i que valoreu la seva gran classe de gentleman anglès i el seu tupé. Apa.

Bricomania

2006-02-14T03:28:00.000-08:00

Ahir vaig clavar el meu primer quadre. De fet no era un quadre sinó un rellotge-pissarra magnètica que hem clavat al rebedor, i que utilitzarem per penjar notes i per escriure'ns coses. Estic content perquè és com la primera cosa realment meva que aporto al piset!

Clavar-lo no va ser pas del tot fàcil. Jo ja havia ajudat al meu pare a clavar-ne molts a casa, però una cosa és mirar i ajudar i l'altra fer-ho.

Així doncs, vam mirar on havíem de penjar el quadre perquè quedés recte, vam marcar els punts on clavaríem els claus, vam preparar l'aspiradora per no embrutir la paret i vam enxufar el taladro. Us he de dir que quan tens la Black&Decker a la mà és una injecció de testosterona directa a la vena!

Cal destacar que tot plegat va ser una mica més difícil del que em pensava. La paret devia ser una paret mestra o algo però després d'uns primers centímetres amb poca resistència vaig topar amb més dificultat per avançar, i el motoret del taladro patia molt!

Després de mitja horeta vam aconseguir fer un forat prou gros per el taco, vam posar els claus i, curiosament, el quadre ha quedat prou recte! Per ser la primera vegada ha quedat molt bé! Vaja, jutgeu vosaltres mateixos:

Ara ens queden un parell de quadres més per penjar, ara que ja soc un expert en bricomania no hi ha cap paret que pugui respirar tranquila.

PLACEBO: disc nou, video nou

2006-02-09T01:25:00.000-08:00

El 13 de març surt el 5è album de Placebo! Es diu Meds, com la primera cançó, que canta amb la VV dels The Kills.

El dia 6 de març sortirà el primer single que (no entenc perquè...) serà "Because I want you" a Gran Bretanya i en canvi "Song to say Goodbye" a la resta del món.

M'encanta Placebo, tot i que ara fa un temps que la cosa estava calmada, va arribar a veritables nivells obsessius... vaig anar a 2 concerts de la mateixa gira i tot, el de Barcelona i el del FIB fa dos anys. Aquest any han anunciat dates per Gran Bretanya a l'abril i alguns festivals pel juny/juliol... de moment no pinta molt bé pel FIB... de totes maneres m'estimaria més que vinguessin a Razzmatazz perquè prefereixo veure'ls de més a prop i m'agraden més els concerts petits.

He de dir que encara que no ha sortit, el disc ja s'ha filtrat a Internet. Puc dir que realment està molt bé, que és veritat que sona més com el Placebo del principi, es veu que el productor els va dir que havien de tornar a fer un "primer disc". Més "Without you I'm nothing" i menys "English Summer Rain". Jo el descriuria com "intens". I no entenc perquè Meds no és el primer single...

Aquí us deixo la track list:

1. Meds
2. Infra-red
3. Drag
4. Space Monkey
5. Follow The Cops Back Home
6. Post Blue
7. Because I Want You
8. Blind
9. Pierrot The Clown
10. Broken Promise
11. One Of A Kind
12. In The Cold Light Of Morning
13. Song To Say Goodbye

I aquí teniu el nou vídeo per "Because I want you" que ja ha sortit:

En quant al tema de les descàrregues per Internet. Estic d'acord que és una putada que el disc estigui a Internet quan han preparat un llençament a bombo i platillo. Però es el que deia The Wolf, jo potser pagaré més per una entrada de concert encara que no em compri el disc. A mi m'agrada tenir els cd's, així en plan fetitxista, amb la caixa i tot el rotllo, encara que sigui una tonteria així que me'l compraré. El que és injust és que primer sortirà el disc normal i al cap d'uns dies (quan la gent a que els agrada molt ja el tinguin) sortirà una altra versió amb un dvd de regal... així que esperaré, que ja m'ha passat altres cops i crec que és una estratègia de distribució estúpida que castiga als pocs fans que queden que encara es compren els cds.

Virginia.

Concert d'Editors

2006-02-08T01:51:00.000-08:00

Primer de tot, hola a tothom (ja em van ensenyar a casa que s'havia de ser educat)! Deixeu que em presenti: sóc The Wolf, un noi de comarques que està vivint un munt de canvis, i tots alhora. M'he traslladat a viure a Barcelona, estic acabant la carrera i estic buscant feina! Quin estrés tu!

En fi, espero deixar algunes de les impressions que m'estan provocant aquests canvis escrites en aquest bloc, per tal que tots ho llegiu i, si ho desitgeu, opineu.

Per començar, ahir vam anar a un concert. El grup que tocava era Editors, un conjunt de Birmingham que, amb només un disc, ja han sigut comparats amb Echo & The Bunnymen o Joy Division. La veritat és que el concert va estar molt bé. Només van tocar una horeta, però realment ja n'hi va haver prou perquè van empalmar un hit amb un altre i no hi va haver cap cançó que fallés.

Cançons com Fall, Blood, Munich, Camera... tenen un bon grapat de cançons excel·lents per ser tocades en concert, i ho van fer amb precisió i amb moltes ganes, i el públic va acompanyar corejant la majoria de les tornades. Resumint: un concert excel·lent. Us deixo un vídeo que vam fer de la cançó Camera.

La sala (Razzmatazz nº 3) era realment petita i això va suposar que les entrades estiguessin esgotades des de fa dies, i que des del cotxe fins l'entrada no paressin de demanar-nos entrades extra. Llàstima que no en tinguéssim... encara hauríem fet calés!

Finalment, volia fer una reflexió sobre com Internet està afectant el negoci de la música i si, realment, la cosa pinta molt malament. Per començar, si no fos per Internet jo aquest grup no l'hagués conegut mai, ja que és un d'aquells grups que et baixes perquè n'has sentit a parlar positivament, però que probablement mai et gastaries 15-20 euros per tenir el cd. I com jo moltíssima gent, o algú creu que el concert d'ahir hagués esgotat les entrades si la seva música no s'hagués pogut descarregar d'Internet?

D'altra banda, però, ahir jo em vaig gastar 30 euros (15 de l'entrada + 15 d'una samarreta que em vaig comprar) en els Editors, 30 euros que pràcticament van anar íntegrament cap al grup, ja que la discogràfica poca cosa en pot treure.

Per tant, els Editors s'ho van haver de currar (venir fins a Barcelona i tocar) però a canvi van treure més calés d'un fan com jo que els que haguessin tret si m'hagués comprat el cd.

En fi, només una petita reflexió per veure com les coses canvien i t'hi has d'adaptar. Vendre cds a 20 euros cada un és realment abusiu i si segueixen així la gent deixarà de comprar-ne. Han de trobar noves maneres de fidelitzar els fans i de treure'ls-hi els calés sense que se sentin estafats! Mira'm a mi, ara sóc 30 euros més pobre que ahir però estic la mar de content!

Apa, espero que us hagi agradat el meu primer post, fins aviat!

Una breu explicació (que no és que calgui)

2006-02-07T06:56:00.000-08:00

Després d'un temps corrent per aquests móns del blog, llegint-ne i escrivint-hi, ens hem decidit a crear un blog propi a quatre mans. Aquest serà un blog íntimament públic. Públic perquè la nostra intenció és que el llegeixi qui sigui, qui el trobi per casualitat, qui s'hi entrebanqui seguint links... i íntim perquè pretenem des de l'anonimat parlar del que ens passi pel cap, del que ens preocupi, de les nostres obsessions momentànies o de... qui sap.

No és que siguem ningú ni que tinguem res especial a dir, simplement ganes de comunicar-nos, de compartir el que estem vivint en aquest moment... Sincerament, la resposta més simple a perquè fem aquest blog és: perquè ens dona la gana...

Espero que si algú s'hi topa i el llegeix (i el troba interessant...) s'animi a deixar-nos un missatge, encara que sigui per dir-nos que no tenim raó. Perquè no pretenim tenir-la, simplement crear converses i intercanvis. No volem un gran tràfic ni ingressos per publicitat, només posar el nostre granet de sorra, i si ens quedem sols rai, que ens tenim l'un a l'altre.

Si has llegit fins aquí, estigues atent a la teva pantalla!

Virginia.