Bicing amunt, bicing avall

Ahir vaig provar per primer cop el Bicing. Ja feia uns dies que en tenia ganes i la veritat és que em va agradar l’experiència. Em va agradar tant que avui al matí hi he tornat. La ruta que he provat és del Poblenou a Provença-Roger de Llúria i de Còrsega-Rambla Catalunya. Tota l’estona he pogut anar pel carril bici i no he tingut cap mena de sensació de perill excepte potser en alguna de les travesseres del carrer Nàpols, on tenia els cotxes més a prop.

Trobo que el servei és una gran idea i em sembla molt innovador el concepte de “complement” del transport públic. Tot i així trobo que de la manera que s’ha plantejat, li caldria una mica de visió d’usuari. M’explico:

1. Trobar les estacions Bicing no és fàcil: Per fer aquests viatges m’he hagut de planificar utilitzant la web de bicing, el mapa de paper que em van enviar i la web del TMB. Aquest matí he tardat una estona a trobar la parada de Córsega tot i que hi havia passat a escassos metres. Solució: I si hi haguessin cartells als carrils bicis senyalant de tant en tant la proximitat d’una parada Bicing? Una mica com les rutes a peu que hi ha senyalitzades a la muntanya, on et diu el temps, la distància, les fonts d’aigua…

2. Orientar-se no és fàcil: Tinc més o menys el mapa de Barcelona al cap però no sóc un GPS. Tampoc em sé de memòria on hi ha carril bici ni, un cop dalt de la bici, puc mirar el mapa per saber on són les parades ni la resta de transports públics. Solució: La xarxa Bicing s’hauria de poder consultar dins de la web de bcn.es a l’apartat “Vull anar” (al qual per cert sempre he pensat que li falta un pronom: vull anar-hi! O una preposició: vull anar a…) a més dels cartellets que ja he mencionat abans

3. Les parades estan molt concentrades: entenc que en calguin 4 a plaça catalunya però potser diagonal amunt n’hi podrien haver més. Sé que n’hi ha de projectades, però ara per ara em semblen insuficients. Solució: Procurar que totes les zones de Barcelona tinguin almenys una via d’accés a la xarxa de carrils bici i parades Bicing. No caldria fer molts carrils per Sarrià per exemple, però almenys un que et portés fins la Diagonal des d’allà (per Via Augusta??).

4. REALMENT és un complement del transport públic?: No trobo que estiguin molt coordinades les parades. Solució: Fer-lo coherent de veritat amb la xarxa actual de transports. I no només amb les parades amb més trànsit (com Provença), podrien equilibrar-ho més amb parades que ara queden més despenjades. I les parades podrien tenir el nom de la parada de Metro o Bus més pròxima!

Estic intrigada en veure com evoluciona el tema, sobretot ara que els lloguers de bicicleta els han denunciat (no trobo la notícia online però ho he sentit a Catalunya Ràdio avui) per donar "lleure subvencionat" (quin escàndol!)

I vosaltres? Ho heu provat? Què en penseu?

(aprofito per recordar que els comentaris són benvinguts!)

Nacho Vegas a Barcelona

Ahir divendres vam tenir la sort de poder veure en Nacho Vegas en directe per segon cop. La primera vegada va ser al Primavera Sound fa uns anys i va estar bé, però com sempre en els festivals, no va tocar gairebé ni una hora, i això per en Nacho són unes 4 cançons. Ahir tocava ell sol, acompanyat només d'un altre músic, i no li feia falta més, la veritat. En Nacho és d'aquells artistes que els veus o sents i penses que això si que és talent i el demés són tonteries. Les seves cançons són totes molt bones, però el que a mi més m'agrada són les seves lletres. Penso que si escrivís un llibre de contes o una novel·la encara guanyaria un premi literari (dels bons).

El concert no va arribar a les 2h però va ser rodó i no li va faltar res. Va tocar cançons clássiques (Miss Carroussel, Noches Árticas, El Jardín de la Duermevela), més noves (El hombre que conoció a Michi Panero, Ocho y medio, Cerca del Cielo, Nuevos Planes Idénticas Estratégias...), joies poc conegudes (Canción de Palacio #7), entre d'altres... També va tocar un parell de cançons noves, d'estil NV i fins i tot una cançó de bressol en asturià, que venia a dir alguna cosa aixó com "duermete niñu". No vaig trobar a faltar gaires cançons (ja sé que no es pot tenir tot), potser alguna més dels primers àlbums hagués estat bé. En aquests moments la meva cançó preferida seva és El Ángel Simón, pero tenia clar que no la tocaria (perquè probablement és la cançó més trista que he sentit mai).

(Tinc un video que estic intentant penjar al YouTube, quan el tingui el linkaré)

En resum, que va ser genial, però només tincs un parell de comentaris negatius a fer (res sobre en Nacho eh!):

• Sobre la Sala Bikini: per sort no hi fan massa concerts perquè per mi no és un lloc adequat. L'escenari queda en un racó, la sala és petita i hi ha una barra al mig que no podria fer més nosa. Entenc que és una discoteca però quan hi ha concert podrien no obrir la barra aquesta i si l'obren procurar que QUAN EN NACHO VEGAS TOCA I CANTA NO ES SENTI MÉS A LA CAMBRERA POSANT CUBITOS ALS GIN TONICS QUE A L'ARTISTA!!! (m'havia de desfogar). És que "ets colmo"!
• Sobre el públic: Espero que nosaltres estéssim a la zona de les toies perquè em sabria greu que en Nacho tingui aquest públic. Estic d'acord que les cançons són llargues i les lletres difícils, però és que donava la sensació que la majoria les sentia per primer cop o que els havien tocat les entrades per comprar a l'Illa en rebaixes. I ja per acabar-ho d'arrodonir, un missatge especial amb carinyo pels dos assistents que a l'última cançó (una molt ben triada "El Jardín de la Duermevela") es van posar a parlar com si estessin a casa seva. Potser es pensaven que allò ja era la Bikini i en Nacho era una de les gogos. Estic una mica farta d'haver d'aguantar tants maleducats cada dia (això dóna per un altre post) però és que la gent ja no respecta res.

Perdoneu pel rotllo, m'he desfogat de gust! Algú va estar al concert? Què us va semblar?