Kaboom!!

Avui no tinc massa ganes d'escriure així que aprofito per fer un post que fa dies que volia fer i ensenyar-vos uns videos FANTÀSTICS amb que vaig topar.

Es tracta d'una web anomenada "HOME OF THE TWISTED FILMS OF PES" on hi ha tot de curts d'animació "stop-motion". En un primer moment vaig pensar...què és això?? però després de veure el curt anomenat KABOOM, m'en vaig enamorar.



I millor encara, hi ha el "making of"...no us ho perdeu!

Tràilers

Aquest Sant Jordi ha estat un èxit. Potser perquè vaig triar abans de baixar a la rambla (aquest cop de Girona) quins llibres volia (cada cop és més difícil allò de triar i remenar...amb tant de pseudo-bestseller pseudo-històric i pseudo-literari...). Com deia un acudit (d'El Punt em sembla...) "100 grams de mediàtic i mig quilo de premiat".

Vaig comprar-me "La puta feina" d'en Matthew Tree perquè el vaig veure presentant-la al club i perquè em cau tan bé... amb el que m'agrada a mi tot el que és anglès! Em feia gràcia llegir-lo precisament ara que estic anant a entrevistes per feines que no vull (això és un tema per un altre post un dia d'aquests...). És entretingut i passa volant (la lletra és tamany 16!!), abans de dinar diumenge ja me l'havia llegit.

L'altre llibre que em vaig comprar es diu "Tràilers" de Joan Esculies. Mentre esmorzava vaig llegir un fullet d'aquests que llisten "novetats editorials" i vaig veure que havia guanyat el Premi Merçè Rodoreda 2005 de contes i narracions. Em feia gràcia llegir contes en català (els contes o "short stories" és el meu gènere preferit) i així sense saber-ne més res me'l vaig comprar.


El vaig començar ahir en un viatge de bus llarg... pensava tornar amb taxi per fer-ne més a via però em va enganxar tant que vaig tornar a agafar el bus per tornar a casa (que normalment em sembla etern!). Les històries (o tràilers o capítols...) ocupen una pàgina i mitja però és com llegir 30 novel·les d'una tirada de tant que expliquen entre línees. Algun dels contes m'ha emocionat de veritat...

El recomano a tothom, són hitòries d'amor, de desamor, de sentiments avergonyidors, de casualitats i paralel·lismes, d'ara i d'abans... Ara em compraré la seva primera novel·la "L'ocell de la pluja". I després els Premis Merçè Rodoreda dels anys anteriors, a veure si...

I vosaltres, què vau comprar per Sant Jordi?

Dibuixar amb paraules

He trobat Typedrawing, una pàgina on gràcies a una aplicació molt senzilla pots fer-hi el teu dibuix a partir de paraules, triant entre diferents "tipos" i colors...

Les possibilitats creatives son infinites i les possibilitats de perdre-hi el temps, també...

Aquesta es la meva primera (ahem) "creació". M'he inspirat en la frase "There is no such thing as normal" ("The Youngest was the most Loved" - Morrissey. Ringleader of the Tormentors, 2006)



El meu llop particular està molt enfeinat. Però aquest segueix sent un blog entre dos!

Se que algú ho està llegint...deixeu un comentari! Encara que sigui per dir-me que calli...

La Marianne guia el poble

Foto d'una manifestant francesa en contra la llei de la primera feina. Això si que és una protesta i el demés son tonteries!

Una imatge val més que...

Des d'ahir i per casualitat m'he trobat amb tres exemples de publicitat molt originals. Realment els publicistes s'hi han de trencar el cap avui en dia, tinguent en compte que la publicitat al carrer ja es part del decorat urbà i passa desaparcebuda.

Primer aquests cartells que anunciaven la obertura d'uns clubs de striptease a Paris:



(vía: Bajo la Línea)

I encara més rebuscat, una canasta de bàsquet/anunci de botiga de piercing a holanda:



(vía: The Coolhunter)

i per acabar, unes bosses de compra molt originals:

Un conte compartit

Fa uns dies em van passar un link a una idea genial, es tracta d'un conte escrit per parts entre diferentes persones per l'univers dels blogs. Ha estat genial llegir-lo i participar-hi, i una oportunitat perfecta per descobrir blogs nous que d'altra manera difícilment hauria trobat!

Per si algú s'hi anima i hi vol participar, aquí us deixo el link on hi ha el conte:

Conte Compartit

Els valors s'han invertit

Llegint la contra de la Vanguardia m’he trobat amb la següent resposta de l’entrevistada que m’ha fet reflexionar, perquè explica d’una manera original la situació en que ens trobem en aquesta crisi de valors de la societat actual:

Los valores se han invertido. Ahora la guerra es la pacificación, la sumisión es la emancipación.

És a dir, com es justifiquen els governants que participen en guerres fora del seu territori, ho fan per “posar pau”, per, segons ells, “democratitzar”. I si m’obeïu, si us sotmeteu al meu poder, sereu lliures.

No sé si m’agraden aquests nous valors. I no sé si son gaire més que una manera de maquillar positivament valors tan vells com l’ambició de poder i el totalitarisme.

L’entrevista és amb Christiane Stallaert, experta flamenca en conflictes ètnics. La resta parla sobre els plans de Hitler i els compara amb la Inquisició espanyola. És força interessant, la podeu llegir aquí.

Els millors Blogs del món

He estat visitant els blogs que han estat nominats o que finalment han guanyat els Bloggies 2006, que premien els millors weblogs d’aquest ultim any. La veritat és que m’esperava trobar grans blogs d’informació sobre els temes habituals: tecnologies, cinema … reculls de notícies en general. Però al final la gran majoria han resultat ser blogs personals que narren la vida d’homes i dones anònims. Blogs on expliquen des d’una trobada amb amics en un bar fins a les feines i treballs per aconseguir que la seva filla de 3 anys venci un problema de restrenyiment (seriosament).

Una altra cosa que m’ha sorprès és que malgrat que hi ha diverses categories, sobretot una classificació geogràfica (podríem discutir el poc sentit que té això si tenim en compte que precisament un dels encants de la “blogosfera” es que no té fronteres ni nacions…), tots els blogs premiats estan escrits en anglès. Fins i tot el guanyador de sudamèrica és un blog d’una chef panamenya que l’escriu en anglès. També m’ha semblat curiós que tant els millors blogs d’Àsia i d’Europa (sembla ser que Europa no inclou Gran Bretanya ni Irlanda) estan creats per persones d’origen anglosaxó. Com als Oscars, només hi falta la categoria de “Millor blog de Parla No Anglesa”

I a on vull arribar amb tot això? Doncs no ho sé. Però el que em sembla és que en aquesta democratització de la informació potser s’està oblidant que un accés universal significa un accés de totes les cultures i per tant, llengües. Potser la xarxa ha permès que la informació s’escapi del control de les grans corporacions però encara estem molt lluny d’una utopia de diversitat de punts de vista independents.

I per bé que l’anglès t’assegura que et pugui llegir gairebé qualsevol amb accés a internet, no significa que aquest sigui la única sortida. Hi ha molta gent que parla el francès, l’alemany i ja no dic el castellà! I si això no us sembla una font de lectors potencials suficient (la meva sembla ser que és de 10.145.957, el nombre de persones que entenen el català segons wikipedia), sempre es pot fer un blog bilingüe.

Després de visitar els guanyadors, em quedo amb tres reflexions:
1. A vegades no escric perquè em fa por pensar que no tinc res a dir. Sembla ser que qualsevol té molt a dir, i que la cosa més absurda resulta interessant pel sol fet de compartir-la. M’animaré a escriure més sovint.
2. Jo escriuré en català, perquè és un blog personal i hi ha res més personal que la teva llengua? Encara que puc escriure perfectament en anglès, no seria tan autèntic. Això no treu que algun dia surti la versió bilingüe d’aquest blog…
3. Per quan uns Bloggies Catalans?? Si existeixen feu-m’ho saber! (i nomineu-me!)

Vía: microsiervos

Som una nació...

..i tenim el dret de decidir!

Pels que no hi vàreu poder anar, pels que no hi volíeu anar i pels que són lluny, us deixo un post/crònica de la manifestació del dissabte 18:

Va ser realment espectacular...quanta gent! Vam afegir-nos-hi a mitja Gran Via i quan erem a Plaça Catlunya ja no hi cabíem! No sé si és veritat que hi haguessin 700.000 persones, però 125.000 em sembla poc. A mig camí, uns nois es van enfilar a les bastides d'un edifici en obres i van despenjar una pancarta enorme. Abans que es llegís tothom es va quedar parat. aguantant la respiració, esperant a veure què hi diria. Al final hi deia: "Cap Estatut no ens farà lliures". La gent va cridar: "Molt bé nois!"

En resum, m'alegro de veure que el poble català té una veu que va més enllà dels partits polítics i que per damunt de tot som catalans, i som una nació independentment del que digui o deixi de dir un estatut (o el seu preàmbul).

Aquí veieu algunes fotos (meves) i alguns videos que he trobat.

Al principi de tot la senyera:


Al capdavant de la mani: Joel Joan, Carles Canut, Isabel Clara-Simó, Joan Reig, Lluís Gavaldà...:


Hi havia gent de totes les edats, avis amb cadires de rodes i nadons de mesos...:


Per cert, dir que els mitjans de comunicació no li van donar suport. TV3 al telenoticies migdia només la va mencionar de passada, ni tan sols era noticia de portada. El CAC va prohibir l'emissió d'aquest anunci per televisió i ràdio (no entenc perquè...):



Aquí teniu imatges de les imatges de les notícies de TV3...realment va superar totes les expectatives!


...i per acabar un link a un video de Vilaweb, una mica més llarg i amb part de les declaracions d'en Joel Joan, els de Teatre de Guerrilla i en Titot cantant:

Video de la mani 18F

PLACEBO: disc nou, video nou

El 13 de març surt el 5è album de Placebo! Es diu Meds, com la primera cançó, que canta amb la VV dels The Kills.

El dia 6 de març sortirà el primer single que (no entenc perquè...) serà "Because I want you" a Gran Bretanya i en canvi "Song to say Goodbye" a la resta del món.

M'encanta Placebo, tot i que ara fa un temps que la cosa estava calmada, va arribar a veritables nivells obsessius... vaig anar a 2 concerts de la mateixa gira i tot, el de Barcelona i el del FIB fa dos anys. Aquest any han anunciat dates per Gran Bretanya a l'abril i alguns festivals pel juny/juliol... de moment no pinta molt bé pel FIB... de totes maneres m'estimaria més que vinguessin a Razzmatazz perquè prefereixo veure'ls de més a prop i m'agraden més els concerts petits.

He de dir que encara que no ha sortit, el disc ja s'ha filtrat a Internet. Puc dir que realment està molt bé, que és veritat que sona més com el Placebo del principi, es veu que el productor els va dir que havien de tornar a fer un "primer disc". Més "Without you I'm nothing" i menys "English Summer Rain". Jo el descriuria com "intens". I no entenc perquè Meds no és el primer single...

Aquí us deixo la track list:

1. Meds
2. Infra-red
3. Drag
4. Space Monkey
5. Follow The Cops Back Home
6. Post Blue
7. Because I Want You
8. Blind
9. Pierrot The Clown
10. Broken Promise
11. One Of A Kind
12. In The Cold Light Of Morning
13. Song To Say Goodbye

I aquí teniu el nou vídeo per "Because I want you" que ja ha sortit:



En quant al tema de les descàrregues per Internet. Estic d'acord que és una putada que el disc estigui a Internet quan han preparat un llençament a bombo i platillo. Però es el que deia The Wolf, jo potser pagaré més per una entrada de concert encara que no em compri el disc. A mi m'agrada tenir els cd's, així en plan fetitxista, amb la caixa i tot el rotllo, encara que sigui una tonteria així que me'l compraré. El que és injust és que primer sortirà el disc normal i al cap d'uns dies (quan la gent a que els agrada molt ja el tinguin) sortirà una altra versió amb un dvd de regal... així que esperaré, que ja m'ha passat altres cops i crec que és una estratègia de distribució estúpida que castiga als pocs fans que queden que encara es compren els cds.

Virginia.

Una breu explicació (que no és que calgui)

Després d'un temps corrent per aquests móns del blog, llegint-ne i escrivint-hi, ens hem decidit a crear un blog propi a quatre mans. Aquest serà un blog íntimament públic. Públic perquè la nostra intenció és que el llegeixi qui sigui, qui el trobi per casualitat, qui s'hi entrebanqui seguint links... i íntim perquè pretenem des de l'anonimat parlar del que ens passi pel cap, del que ens preocupi, de les nostres obsessions momentànies o de... qui sap.

No és que siguem ningú ni que tinguem res especial a dir, simplement ganes de comunicar-nos, de compartir el que estem vivint en aquest moment... Sincerament, la resposta més simple a perquè fem aquest blog és: perquè ens dona la gana...

Espero que si algú s'hi topa i el llegeix (i el troba interessant...) s'animi a deixar-nos un missatge, encara que sigui per dir-nos que no tenim raó. Perquè no pretenim tenir-la, simplement crear converses i intercanvis. No volem un gran tràfic ni ingressos per publicitat, només posar el nostre granet de sorra, i si ens quedem sols rai, que ens tenim l'un a l'altre.

Si has llegit fins aquí, estigues atent a la teva pantalla!

Virginia.